Coincidint amb el dia del naixement de l’Institut Catalunya Àfrica (ICA), la Universitat Ramon Llull (URL) i aquesta nova entitat van organitzar el passat 30 d’octubre un curs introductori sobre l’Àfrica Negra al Rectorat de la URL. Durant la jornada es van tractar diversos aspectes relacionats amb el continent: economia, literatura, tradició, tecnologia i sociologia. L’acte va començar amb la intervenció de la rectora de la URL, Esther Gimenez-Salinas, que va recordar la cançó d’en Serrat Hoy puede ser un gran día per donar inici a un nou marc de relacions i cooperació amb la zona. Va fer especial menció a la necessitat de sumar cultures, afavorint així el motiu essencial del ser de la universitat, el coneixement. El president de l’ICA, Antoni Pérez-Portabella, va recordar que la URL és líder en cooperació internacional amb diversos projectes en marxa i va llançar alguna proposta de relacions amb la URL alhora que emfatitzava en el positiu de l’intercanvi entre professors catalans i africans. Abans de començar amb les conferències, el director de l’ICA, Joan Corona, va fer unes notes introductòries comparant les diferències estadístiques abismals que existeixen entre l’estat espanyol i diferents zones de l’Àfrica pel que respecta a la qualitat de vida. Com per exemple, diferències de 40 anys pel que fa a l’esperança de vida, per. Va recordar que no tan sols s’ha evolucionat poc sinó que en algunes zones fins hi tot s’ha retrocedit i que és vital que les empreses hi inverteixin, primant sempre el desenvolupament humà. També la mobilitat i el desconeixement estan sent factors claus en aquesta situació.

Posteriorment, el catedràtic de teoria econòmica i ex-rector de la Universitat d’Alcalà d’Henares, Manuel Gala, va impartir la conferència L’economia d’Àfrica en un món globalitzat. El nascut a Malawi (Guinea Equatorial), va donar certes dades que posaven de manifest la precària situació actual. Àfrica duplicarà la població en 30 anys si segueix a aquest ritme. En la seva reflexió també assenyalava la necessitat d’afrontar el repte de l’Àfrica però des de la igualtat. Va exemplificar com la globalització provoca una interdependència mundial i és una revolució cultural amb característiques economicistes. El mercat és el protagonista de la nova cultura però no té mecanismes per redistribuir la renta. Són 800 milions d’habitants amb la màxima capacitat de productivitat, però no produeix i no incorpora el canvi tecnològic. Conclusió, doncs, apropar-se a l’Àfrica.
Després el professor d’Història Africana de la Universitat de Barcelona (UB), Jacint Creus, va dur a terme la ponència “Les epopeyes africanes: literatura, història i propaganda”. En el seu discurs va parlar de les fàbules i el que simbolitzen, on hi podem trobar “l’esperit de guinea”. Creus, incorporant a l’explicació de fàbules les corresponents interpretacions va mostrar com perviu el pensament colonial. D’alguna manera se’ls mostra com salvatges però alhora assenyalant que alguna cosa tenen de bo, ja que hi ha coses que són universals. Per tant, d’una forma didàctica i amena, l’especialista en antropologia africana, va exemplificar com encara perdura un pensament colonial i racista.Recent vingut des del cor de l’Àfrica, Daniel Nguema Ondo, professor d’història de la Universitat Nacional de Guinea Equatorial va oferir la conferència titulada: La exogàmia Fang i les seves implicacions sociohistòriques a Guinea Equatorial. Destinada sobretot als occidentals, que tenim un concepte totalment diferent de la família, el doctor va explicar la composició de les tribus i les relacions entre ells. Tot i la distància que hi pugui haver, les relacions entre membres de la mateixa tribu són les mateixes, ja que al compartir els mateixos avantpassats, són considerats germans. Nguema, doncs, va permetre als assistents explorar les formes internes d’organització i govern de les tribus. Amb el pas dels anys i les relacions entre membres de diferents tribus això ha generat petits pobles molt extesos que topen frontalment amb les concepcions de les comunitats a Europa.

Finalment Carles Giol, professor d’Enginyeria i Arquitectura la Salle (URL), va començar la seva intervenció La cooperació tècnica a l’Àfrica subsahariana muntant in situ un biocompresor dissenyat per ell mateix. Amb pocs elements, Giol va demostrar amb quina facilitat es pot crear aquest aparell, que produeix gas metà, combustible molt necessari a l’Àfrica. Un cop feta la demostració pràctica, va fer una explicació en què va explicar els diferents projectes que estan duent a terme a l’Àfrica des de La Salle. Sobretot va insistir en la necessitat de cooperar amb la tecnologia per a un millor aprofitament de l’agricultura. Repassant el context infraestructural va proposar certes iniciatives per al desenvolupament des del món de l’enginyeria. El lema que va triar com a eix de la xerrada va ser: “trobem el nostre motor i renaixem a l’esperança”. Visiblement emocionat va reclamar que qui tingui el poder que ajudi a l’Àfrica.L’acte va concloure amb un col·loqui que va generar força interès entre els assistents.