Leonor Watling:
“Tots els adjectius que hem escoltat de Marlango són veritat”
Han passat gairebé quatre anys des que Leonor Watling, Alejandro Pelayo i Oscar Ybar-ra, els components de Marlango, es van donar a conèixer. Avui ja no fan falta més presentacions. El seu tercer disc, The Electrical Morning, confirma la maduresa que han adquirit com a banda i consolida el “so Marlango”. Un so amb personalitat pròpia que va néixer amb l’alè de Tom Waits a la nuca i ha crescut amb la mirada d’admiració cap a PJ Harvey, Radiohead, Calexico, Mark Lanegan o Eels. Hem parlat amb dos dels seus components, la Leonor i l’Alejandro.
The Electrical Morning és el vostre tercer treball discogràfic. Marcarà un abans i un després en la carrera de Marlango?Alejandro: No, no crec que n’hi hagi per tant. Però sí que és veritat que és una conseqüència del primer i el segon disc. Aquesta vegada hem fet cançons que, després d’estar tants anys junts, realment les necessitàvem.
Quines diferències té respecte als treballs anteriors?Alejandro: Hem treballat la dinàmica de les cançons de forma diferent. A The Electrical Morning les cançons tristes són més tristes i les cançons energètiques són encara més energètiques. Seria com la versió 3.0 de Marlango.
Com us definiríeu?Leonor: És impossible. L’únic que sabem és que nosaltres fem cançons. I tots els adjectius que hem escoltat de Marlango són veritat. Ens vam conèixer en un local d’assaig i ens vam ajuntar perquè teníem afinitats musicals. A partir d’aleshores, tot el que ha passat ha estat un regal que ens permet continuar gaudint dia a dia de la música que fem.
Amb quins estils de música us fixeu?Alejandro: Ens és igual. Escoltem molts tipus de música diferents i, encara que indirectament ens puguin influenciar, al final el so que surt és Marlango.
Leonor, tu ets l’autora de les lletres del disc. En què t’inspires?Escric quan hi ha alguna cosa que no entenc o quan necessito veure amb distància emocions que tinc dins meu. També hi ha lletres concretes i d’altres que donen volta a sensacions i sentiments. I no les escric en un lloc especial ni en un moment preestablert, simplement, quan sorgeixen.
Què feu mitja hora abans d’un concert?Leonor: Els nois juguen a futbol i jo faig d’àrbitre! És bàsic estar relaxats i contents.
Tots els membres de Marlango, a part del grup, també teniu altres feines. És fàcil combinar les dues coses?Leonor: Sí. Crec que és molt més admirable la gent que té un treball de 9 del matí a 7 de la tarda i després s’ha de fer càrrec d’una família. Nosaltres simplement fem històries i ens ho passem bé. Això no té cap dificultat.
Leonor, m’imagino que t’hauran repetit aquesta pregunta infinitat de vegades. Amb què et quedes: actriu o cantant?Em quedo amb les dues facetes i, si puc escollir, prefereixo quedar-me fent una migdiada al sofà! Jaja! No, seriosament t’ho dic, m’és impossible triar. Continuaria fent la meva música encara que estigués prohibit i continuaria actuant. De fet, el pròxim gener estreno una pel•lícula d’Álex de la Iglesia.
Col·laboració gràcies a medigroup
